El mes de gener l’AVV va trametre a la Comissió de Nomenclator de Barcelona una proposta per a dos nous noms als espais públics de la 4 Fase. Ara, sembla que aquesta comissió no vol ademtre aquesta proposta. Us anexem l’informe que es va presentar. La Junta Directiva del CEAV enten que aquesta proposta cal que vagi endavant
INFORME
PROPOSTA
El procés de remodelació de les Cases Barates del Bon Pastor amb el consegüent reordenament urbanístic, en la denominada quarta fase, ens dona una oportunitat des de el nostre barri, de fer aportacions al nomenclàtor dels espais públics resultants.
En la passada Taula de Memòria Democràtica del Districte de Sant Andreu de data 28 de novembre del 2022, presidida per la consellera de Memòria Democràtica, Elvira Juncosa, se’ns va convidar a més a aprofitar aquesta circumstància i nosaltres vam assumir el compromís de fer-ho.
Per tot l’exposat passem a continuació a relacionar els noms i la seva justificació:
NOMS
-
- Plaça de la Unió de Joventuts Antifeixistes
-
- Plaça de la Lluita per les Llibertats
JUSTIFICACIÓ
Els noms relacionats estan estretament vinculats a moviments socials protagonitzats per veïns i veïnes del nostre barri, en un inici administrat en bona part per Santa Coloma de Gramenet, fins 1945 que va arribar la integració a Barcelona. I a dues circumstàncies molt concretes, les vivències d’aquests veïns i veïnes amb: la repressió franquista en la immediata postguerra i la lluita per les llibertats en la clandestinitat durant la llarga nit del franquisme.
Unió de Joventuts Antifeixistes
Amb el nom d’Unió de Joventuts Antifeixistes, es coneix al que pot considerar-se com a primer moviment antifeixista de caràcter juvenil, acabada la Guerra Civil que es produeix a tot Catalunya. Un moviment format essencialment per 21 joves, alguns menors d’edat. Hi havia joves del nostre barri, també de les Cases Barates de Baró de Viver, del nucli històric de Santa Coloma de Gramenet així com de Sant Adrià. En aquest grup hi havia només una noia, la Júlia Romera Yáñez, la tresorera del grup, que va morir torturada a la presó de dones de Les Corts i el seu nom avui dia figura al nomenclàtor de Santa Coloma de Gramenet, on vivia abans de la detenció.
Aquest grup de joves s’estava organitzant per combatre el feixisme en els primers mesos de 1939. Tenien com a objectiu, elaborar i distribuir pamflets antifeixistes així com recaptar recursos econòmics amb destinació als represaliats. Van ser denunciats a la Guàrdia Civil i van ser sotmesos tots ells a un Consell de Guerra, acusats de rebel·lió militar. Manuel Campeny Pueyo, de 22 anys, considerat el cervell de la organització, i veí del nostre barri va ser condemnat a mort i afusellat al Camp de la Bota. El seu germà Joaquim de 18 anys va ser condemnat a reclusió perpètua. El pare dels joves Feliu Campeny Buenaventura va passar diversos anys a la presó. L’arma més mortífera que la Guàrdia Civil va trobar en el domicili familiar situat a la barriada Sanchís, fou una màquina d’escriure. També era veí del nostre barri Antonio Asensio Forca de 16 anys, que va rebre la condemna de vint anys de reclusió.
Pensem que la UNIÓ DE JOVENTUTS ANTIFEIXISTES per tot l’explicat en els paràgrafs anteriors mereixeria un espai en el nomenclàtor del barri del Bon Pastor en memòria i homenatge d’aquells joves idealistes que van lluitar contra el franquisme, molts d’ells veïns nostres i també veïns dels barris propers.
BIBLIOGRAFIA
CAPSIR I MAÍZ, Josep; Bon Pastor 1939-1944. Els consells de guerra. Ajuntament de Barcelona, 2015.
CAPSIR I MAÍZ, Josep; Baró de Viver 1939-1944. Els consells de guerra.
GALLARDO ROMERO I MÁRQUEZ RODRÍGUEZ, Juan José i José Manuel. Revolución y Guerra en Gramenet del Besòs (1936-1939). Santa Coloma de Gramenet. Grup d’Estudis Històrics Gramenet del Besòs, 1997.
Plaça de la Lluita per les Llibertats
Per explicar la història del Bon Pastor disposem de fotografies, programes de cinema, cartells i d’altres que ens fam memòria de com eren els diferents àmbits de la nostra vida i que posen de relleu molts dels episodis de la nostra realitat com a barri. Tot i això és difícil trobar fonts documentals sobre com el veïnat s’organitzava per transformar les condicions de vida d’un barri marginal en un context de règim antidemocràtic de falta de llibertats, com fou el règim franquista (1939-1975) que ens abocava a viure sense les condicions socials i de serveis més elementals per tenir una vida digna.
En aquell context les demandes de millores laborals i veïnals es convertien en una lluita prohibida, castigada sovint amb penes de presó. Aquesta fou sovint una lluita clandestina on no era convenient generar documentació per raons de seguretat personal i col·lectiva.
Infinitat de documents de la història reivindicativa del barri del Bon Pastor que avui formaria una valuosa informació sobre aquesta lluita cronològicament situada en la dècada dels seixanta i setanta del segle passat es va submergir en les aigües del riu Besòs per salvaguardar la integritat de les persones que van assumir el risc de transformar la realitat social del nostre barri i la vida dels seus fills.
El franquisme veient que el règim trontollava es negava a perdre el seu domini i exercí amb força la seva acció repressora amb redades, detencions, tortures, o fins i tot execucions. Dins del conjunt de barris populars de Barcelona, Bon Pastor va ser un dels més representatius de la lluita contra el franquisme des de diversos fronts: moviment veïnal, lluita sindical i acció política.
La Ley General del Derecho de Asociación de 1964, possibilità la constitució de les Asociaciones de Cabezas de Familia. Sota aquesta escletxa legal l’antic edifici dels catequistes que a partir de llavors es va convertir en l’entitat cívica de reivindicacions per excel·lència del nostre barri, conegut com El Centro Blanco, acollí la seu de La Asociación de Cabezas de Familia del Buen Pastor. Legalitzada el 1968 i reconvertida en Associació de Veïns el 1976, s’organitzà en vocalies que cobrien els diferents àmbits de lluita. La més emblemàtica potser va ser la vocalia laboral, que donava cobertura a les assemblees dels treballadors en lluita dels nombrosos polígons industrials que envoltaven el barri. També cal destacar la tasca feta des de la vocalia d’urbanisme i la de sanitat des d’on es van fer activitats reivindicatives remarcables. El règim franquista titllava de polítiques les vagues dels treballadors i no l’hi faltava raó doncs es tenia molt present que per canviar les condicions laborals dels treballadors no havia altra opció que lluitar contra la dictadura.
De l’acció política a l’inici de la dècada dels setanta des de el nostre barri cal destacar l’activitat del Partit del Treball de Catalunya, Plataformes Socialistes Autogestionàries, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Cristians pel Socialisme, Comissions Obreres de Catalunya i La Joven Guardia Roja, entre d’altres.
El 2012 es va fer una trobada al Bon Pastor a la que van assistir 150 persones que havien lluitat clandestinament al nostre barri. En ella es va acordar que tots els lluitadors i lluitadores durant la repressió franquista que ha patit el Bon Pastor (víctimes del bombardeig aeri de 1937, empresonats i afusellats del 1939, torturats i empresonats dels anys seixanta i setanta) mereixien tenir una plaça que recordés la seva lluita. Es va decidir per votació que s’havia d’anomenar: PLAÇA DE LA LLUITA PER LES LLIBERTATS. Un nom que recordaria uns fets d’una llarga etapa històrica del nostre barri, però amb vocació de recordar també a les generacions futures que la lluita sempre és vàlida sobretot quan l’objectiu és aconseguir unes millors condicions de vida pel barri del Bon Pastor i la seva gent.
BIBLIOGRAFIA
RIFÉ DOMÈNECH, Georgina; ROYO ADELL, David. “Salvador Angosto Calvet”, “Ángel Pérez Moreno”, “Pere Serrat Portet” Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982), LLIBRE DE FINESTRELLES 5, Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, 2010
ROMERO, Josep Maria; «La nostra història. La nostra memòria» Associació de Veïns i Veïnes Bon Pastor, juliol, 2016
ESPAIS
Resultat de la remodelació de la quarta fase de les Cases Barates es vislumbren diferents espais susceptibles de poder acollir les nostres dues propostes en el territori comprés entre els carrers Mollerussa, Tallada, Sant Adrià i Biosca:
Plaça de la Unió de Joventuts Antifeixistes
Plaça de la Lluita per les Llibertats
-
- Carrer Biosca cantonada Sant Adrià. Aquí potser apareix una plaça, en enderrocar les Cases Barates
- En la continuació de l’antic carrer Tell apareix una gran plaça o potser es podria desglossar en dues. Hi ha una gran estrella en un cercle, en el paviment. És la reproducció a gran escala de del segell que fins la constitució de l’Associació de Veïns, va estar associat a les reivindicacions veïnals. El centre de l’estrella en el paviment d’aquest espai té una placa de ferro de forma circular on s’explica, entre d’altres, que l’estrella és en realitat la reproducció a gran escala del segell que fins la constitució de l’Associació de Veïns, va estar associat a les reivindicacions veïnals per a la millora del barri. Aquí hauria de situar-se La plaça de la Lluita per les Llibertats