2019 LA PINYA
Checa, Martí; Travé, Carme. 2003. Bon Pastor. Sociabilitats d’un barri. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. pp. 105-107
“El març de 1968 es publicava un estudi encarregat per Caritas Diocesana titulat “Informe sociològico y programación social de la parroquia del Buen Pastor”, en que es recollia la ferma voluntat de programar una sèrie de serveis socials des de la parròquia. Pel que fa al jovent i sota l’epígraf: ”movimientos de juventud” es deia que aquests devien organitzar-se d’acord amb la trilogia: formació, acció i diversió .
Coincidint en el temps, el Patronato Barcelonés de Promoción Social, un organisme vincular al bisbat i participat per l’Ajuntament havia arribat a un pacte amb la cooperativa d’habitatges “La Encarnación”, segons el qual aquesta li cedía un local semisoterrat i de gairebé 600 metres quadrats, situat en el bloc de pisos que la cooperativa feia al barri.
El 1971 La Pinya engegava motors i començava una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Begonya de Eyto Arreche, usuària i monitora de l’esplai entre 1975 i 1990, ens explica aquests primers moments:
” La primera imatge de la gent que vaig tenir va ser que eren gent de fora i que no tenia gaire bé res a veure amb nosaltres. El que ens explicaven i les coses que ens feien fer ens deixaven una mica parats, ja que nosaltres érem nens de barri i vivíem al carrer. No acabávem d’entendre això de sortir de l’escola i anar a fer flors de paper”
Aquests monitors aliens al barri eren ajudats per persones vinculades a l’escola parroquial i, amb el temps, tot substituint els seus predecessors, alguns joves de la incipient JOBAC parroquial passaren a incorporar-se com a monitors de l’esplai, com també ho van fer molts dels usuaris que amb els anys assumíem majors compromisos de responsabilitat i passàvem a organitzar les diverses activitats.
Gairebé trenta anys després el lligam amb la parròquia continua existint, més perquè el local és de la seva propietat que per una vinculació dels monitors, ja que aquesta s’ha anat diluint amb els anys.
Cap al 1974. la Pinya va haver de compartir l’espai amb el grup de teatre La Luciérnaga, un fet que va enriquir el moviment juvenil del barrí i va fomentar, malgrat la diferencia d’edats, la realització, puntualment, d’algunes activitats conjuntes. Cap a principis deis vuitanta , el grup de muntanya que estava al Centro Blanco també va tenir el seu raconet al local de La Pinya.
El 1989 comptava amb més de 120 socis i 25 monitors. Les activitats de La Pinya són les pròpies d’una entitat d’aquest tipus: tallers els dissabtes a la tarda, sortides i excursions els diumenges, alguns tallers de manualitats, fotografia o d’altres matèries i la realització de les colònies d’estiu que, en el cas que ens ocupa, s’han fet, tradicionalment, a Pedra (la Cerdanya).
Al llarg deis seus trenta anys de vida, La Pinya ha intentat cobrir un buit: la realització d’activitats d’esbarjo per a infants i nois, tot seguint els models d’educació en el lleure que de mica en mica s’imposaven a casa nostra. Aquesta tasca, que el situa com un dels esplais de barrí de més solera de la ciutat, dissortadament s’ha vist aturada enguany per les deficients condicions del local, la manca de professionals que l’actual marc legislatiu exigeix i una davallada dels nens i les nenes que són els seus principals usuaris”.
