El riu

Màrius Sampere. Besòs (1975) Poemes de baixa freqüència. Barcelona, Edicions 62, 1976

.

‘Si el Besòs, captaire rabiüt,

fa aquesta flaire i baixa tan brut de virus de drapaire,

 és perquè s’ha begut amb embut la meva sang, i no li’n queda gaire’.

Màrius Sampere. Demiúrgia, Barcelona, Columna,1996, p. 33

“He vist Déu baixar pel Besòs,

l’única vegada que l’he vist, mai més.

Va ser un matí molt clar, brutalment clar,

ho havia de ser. De sobte, el cel retrocedí

fins a l’espai de la pietat, el color blau tancava

el cicle de les pluges espesses i fosques, un vent fi,

sempre frontal, maldava per endur-se

 tots els danys de la nit. Però les veus del soterrani

 lloaven la crescuda del riu,

l’aigua, escumosa, pervinguda

del mal del fang, s’havia alçat dotze pams

 per damunt de la seva pròpia respiració,

 arrossegava soques i bidons, el turó negre

 d’un ventre fart de mort, palmons i rates, tot allò concernent

a la primera pregunta del món. Vaig dir-me

que devia ser Ell, surant en l’oli i la bromera

dels àcids expulsats pels furtius onanistes

amants de tanques i canals: Déu anava a mar…”

Les Besossades