2011 Mural de la Memòria de Baró de Viver
La memòria dels llocs es genera a partir dels fets petits, de les vivències quotidianes, lluny de la retòrica de la història.
El Mural narra la memòria de Baró de Viver, escrita pels seus veïns. És una història plena d’històries, de records i de fets viscuts, compartits o coneguts al barri, aportats entre tots de forma participativa.
Aquest mural sorgeix d’un procés participatiu, iniciat el 2004, centrat en la millora dels espais públics del barri en el context dels diversos processos de regeneració urbana desenvolupats a instància dels veïns i veïnes per l’Ajuntament de Barcelona (PAM 2008-2011) i la Generalitat de Catalunya (Llei de Barris).
El mural pretén incrementar l’orgull identitari del barri.
S’ha instal·lat sobre la barrera acústica del Passeig de Santa Coloma ocupant un total de 524 m2. El mural ha estat possible gràcies a les imatges cedides pels propis veïns i a les propostes realitzades per les escoles del barri.
Inaugurat el 11 de febrer del 2011
Un deplorable estat de conservació
Cóm era
Malgrat que repetides ocasions s’han tramés informes al districte denunciant les agressions constants que pateix el mural per part de ‘writers’ no s’ha procedit a fer una neteja del mural. Ara sembla que la situació es irreversible.
D’una banda el mural pateix els efectes de ‘fotodegradació’ relacionada amb el sol i la contaminació. D’altra les constants agressions constants de pintura que no es netejen.
Sobre aquest mural escrivia Jaume Fabre [www.bcn.cat/artpublic]:
“El punt de partida és la relació que Montserrat Arias, professora d’ensenyament visual i plàstic a l’escola l’Esperança, del barri Baró de Viver, va establir l’any 2004 amb el centre de recerca universitària Polis per obtenir assessorament en un treball escolar que estava desenvolupant amb alumnes de tercer i quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) sobre la imatge del barri. Polis va acollir la idea i va començar a prestar-li assessorament. Fruit d’aquesta col·laboració va ser el desenvolupament i evolució del projecte inicial, encarrilant-lo cap a un procés participatiu més ampli amb les entitats i els veïns del barri. […]
Dels diversos projectes gestionats pel centre, Xavier Salas, que en formava part i preparava la seva tesi doctoral, va recollir la proposta de Montserrat Arias, i la va traslladar al CR POLIS, que va interessar-se tot seguit pel que podia esdevenir una interessant intervenció ambiental, destinada a canviar alguns aspectes de la imatge d’un barri a partir de l’art públic i mitjançant un procés de participació popular.
Des de l’escola on va sorgir la primera idea es va anar captant la participació dels altres centres escolars del barri i finalment de l’associació de veïns i altres entitats. La idea inicial va anar evolucionant i passant per diverses fases. Primer es pensava en actuar entorn de l’accés a l’estació de metro Baró de Viver, situada en un entorn molt inhòspit, al Nus de la Trinitat, però quan l’any 2008 l’Ajuntament va col·locar en el passeig de Santa Coloma i en un carrer adjacent unes pantalles acústiques per protegir els habitatges de l’altíssim nivell de contaminació procedent del tràfic del Nus de la Trinitat, els objectius del taller participatiu creat es van dirigir cap una actuació que fes servir les planxes metàl·liques de les pantalles acústiques com a base d’un gran mural.
Primer es pensava en actuar a la cara de les pantalles que donen al Nus de la Trinitat, per cridar l’atenció dels conductors de vehicles sobre l’existència en aquell lloc d’un nucli habitat del que la majoria dels barcelonins ignoren l’existència, amb crides escrites amb grafitis com ara “hola” o “Som aquí”. Però finalment es va decidir centrar-se en la cara que dóna a les cases del barri, per fer-la visualment més agradable.
Va ser un procés molt llarg, que va durar anys, amb moltes reunions entre els veïns i els tècnics i investigadors del CR Polis, amb negociacions constants i molts estira i arronsa. Finalment es va decidir que es reflectirien moments de la vida del barri que havien tingut un significat especial per als seus habitants, amb incidència sobretot en l’urbanisme i la vida quotidiana, sense pretensió d’explicar una història completa. No es va voler fer una “història del barri” sinó reflectir els moments i temes que els veïns consideraven fonamentals i que han quedat més gravats en la memòria popular, com la riuada del 1943, la nevada del 1962, la creació del gegant del barri o el fet que l’atleta Albert Recuero, nascut al barri, fos seleccionat per als JJOO d’Atenes del 2004.
Es van recollir materials (fotografies, plànols, dades…), es van escollir dissenys i formats, es van redactar textos… Tot això es va fer, de moment, sense altre finançament que l’aportat pel CR Polis per a les qüestions materials i el treball desinteressat d’investigadors i veïns. Pel que fa a aquests últims, sempre es va deixar el màxim protagonisme i iniciativa als alumnes de la segona etapa d’ESO i batxillerat dels centres escolars del barri.
Amb tot ja a punt, l’Ajuntament va decidir donar suport econòmic al projecte l’any 2009 i d’aquesta manera es va poder encarregar a una empresa externa, DICOTEI, l’execució material del projecte sobre els plafons, amb les reproduccions de plànols, fotografies i dibuixos sobre materials plàstics i la retolació professional dels textos i dates en gran format que els encapçalen. La realització sobre les pantalles va començar poc abans de les festes de Nadal del 2010 i es va perllongar un mes i mig.
D’aquesta manera, van quedar cobertes amb informació gràfica 30 de les 47 planxes metàl·liques entre bigues que formen la pantalla acústica del passeig de Santa Coloma. Entremig del primer plafó de presentació i el segon se’n van deixar dos en blanc i al final, després de l’últim, se’n van deixar quinze en blanc per poder-hi afegir informacions en el futur.
La inauguració de les pantalles amb la memòria històrica es va efectuar el divendres 11 de febrer per la tarda, amb un berenar popular i actuacions infantils, amb assistència de les autoritats del districte, representants de CR Polis i les associacions del barri, i molts veïns.
En una altra llarga pantalla acústica que hi ha al carrer que surt del passeig de Santa Coloma i segueix al costat de la riba dreta del Besòs, s’hi pensava fer una actuació diferent, més tradicional, com ara que hi pintessin els nens de les escoles d’ensenyament bàsic, però al final no es va realitzar aquest segon projecte.
En canvi, sí que es va portar a terme una segona part del projecte consistent en col·locar en una plaça del barri una peça d’art públic consistent en una reproducció esquemàtica d’una de les casetes unifamiliars que formaven el barri original. Aquestes casetes van ser enderrocades i substituïdes pels actuals edificis entre 1986 i 1999. També es va crear una pàgina a Internet per recollir idees de cara a poder cobrir nous plafons amb informació i al manteniment dels que ja hi ha fets, al març es va publicar un llibre sobre el procés d’elaboració dels plafons i a l’abril es va organitzar una exposició fotogràfica al centre cívic de Sant Andreu.
Senzillesa visual d’una bona i encertada elecció que dinamitza el missatge d’aquest memorial que roman preparat per acollir els relats de la vida del barri que des d’ara s’escriguin”.
JA NO ÉS POSSIBLE
ARA ÉS INTERESSANT REVISAR LA NOTA DE PREMSA DEL DISTRICTE